TIC – TAC
En Xavier és un gran professional del sector tecnològic. Ens ha fet una xerrada molt productiva de l’evolució que està patint la nostra societat, i l’adaptació d’aquesta a les noves tecnologies les quals estan actualment dominant el nostre dia a dia.
Ja no som res sense els ordinadors, sense internet, sense els mòbils, sense els pen drives… al bolso mateix portem més tecnologia apilada que la que han tingut mai els nostres avis en tota la vida.
El dia a dia avança ràpidament a nivell tecnològic, i això provoca que la nostra vida també s’acceleri de la mateixa manera.
Podem assolir moltíssima més feina i resultats amb les noves tecnologies, les quals ens faciliten la vida, estalvien temps, calers, energies i de la mateixa manera que fa ver la politja per ajudar a la construcció, els ordinadors (en concret internet i les comunicacions), faciliten i acceleren els nostres aprenentatges, i les nostres feines i vides personals.
Vivim més ràpid, tenim oportunitat de viure més experiències, de sentir més coses, de saber més coses, de saber-ho tot!. Ja no hi ha res que no poguem respondre. Abans una conversa amb dues opinions podia acabar en discusió. Avui dia la resposta és tant senzilla com connectar internet i guanyar o perdre una aposta!.
En Xavier ens ha obert els ulls a una realitat que teníem tant assolida que ja no valoràvem. Hem crescut tant a prop de les tecnologies que no som conscients del que signifiquen, i de com era la vida abans de tenir-les a l’abast.
Vaig agafar un seguit de notes mentre en Xavier parlava, i m’agradaria compartir-les amb vosaltres ja que les trobo molt interessants:
Aprenentatge i ensenyament
Una posició còmica de l’educació… Els qui saben treballen; Els qui no saben ensenyen; Els que no saben ensenyar ensenyen pedagogia; Els qui no saben donen conferències a futurs pedagogs…
Innovació a l’aprenentatge i ensenyament
La societat evoluciona i necessitem canvis. Innovar és posar les idees en valor, així que sempre és bo una idea posada en valor per crear i estimular canvis positius. Però no sempre innovar és bo… Si una idea no es posa en valor, no serveix de res.
No hi ha res més difícil de planificar d’èxit dubtós, ni més perillós que gestionar, que la creació d’un nous sistema.
El repte més gran que tindrem quan serem mestres és
- La baixa motivació dels alumnes.
- Poca capacitat d’atenció i concentració
- Indisciplina
Hem de ser eficients en la nostra feina, buscar alternatives, trobar noves eines d’ensenyament, si tenim més eines i recursos aprenem a anar utilitzant i implementar novetats al nostre dia a dia, ens permetrem d’adaptar-nos al mon que ens envolta i que va canviant. Simbòlicament la humanitat a anat descobrint i investigant canvis de materials i nous productes que han millorat la qualitat de vida. Els molins en el seu moment van permetre grans avenços, la màquina de vapor… aquests descobriments van permetre grans salts qualitatius dins la humanitat i la societat.
Actualment també estem tenint grans descobriments que ens està donant peu als nostres propis salts qualitatius. La nostre generació s’ha beneficiat del gran descobriment tecnològic que prové de l’exèrcit: Internet, es va crear una xarxa entre ordinadors que servís per comunicar persones. Llavors quan es va crear l’hipertex (world wide web – www)va néixer la connexió del coneixement. L’hipertex lliga les informacions per crear coneixement. Les dades sense connexió no són coneixements, és només informació no assolida. Per crear un coneixement. Les neurones reben estímuls i reben una resposta. Una neurona sola fa molt poc. Moltes neurones interconectades es converteixen en coneixements. Les neurones tenen més potència quantes més connexions tenen.
Les neurones no saben que juntes treballen millor… molts humans encara tampoc ho saben. A Wikipedia trobem tota la informació del mon. És una font d’informació i a més a més connecta la informació amb altres fonts. Les persones a més a més necessitem la satisfacció del reconeixement i aquest sentiment ens porta a la superació contínua. Per aquest motiu les persones escriuen i introdueixen dades a internet que al cap i a la fi, és el conjunt d’idees i connexxions informatives.
A internet trobem aportacions de les persones en tot el món. La unió de totes aquestes persones crea el coneixement actual que està prenent un important sant qualitatiu entre les savieses mundials. Tenim accés a absolutament totes les informacions, cultures, continguts, matèries… podem tenir accés a qualsevol informació que necessitem.
Tenim Wikipedia, youtube, myspace…
En l’ensenyament te valor el fet de :
- Publicar informacions - Compartir / reutilitzar
- Comentar - Valorar
- Corregir - Recomanar
Aprendre és el sumatori de:
- Adquirir informació - Adquirir coneixement
- Fer servir el coneixement
Ensenyar és:
- Guiar - Motivar
- Corregir: aprendre dels errors. - Avaluar
- Reconèixer - Acreditar
Ens trobem en un món on interactuem constantment amb molts agents (persones o sistemes intel·ligents que canvien ràpidament. Hem de pensar què tenim i què volem. Tenim les eines, i tenim els objectius, és el nostre procés de construcció de l’ensenyament el que farà que siguem bons a la nostra feina o no, i que el és més important, que els alumnes assoleixin els continguts i retinguin les informacions. La millor manera d’entendre una cosa és tractar d’explicar-la: Constructivisme: ensenyant aprenem allò de que en volem saber.
Els que pensen que en saben… treballen
Els qui volen saber… ensenyen.
En Xavier ens ha donat una gran lliçó sobre l’ensenyament i l’aprenentatge. En general les persones es mouen per motivacions i inquietuds. Avui dia tenim la gran oportunitat d’accedir a tot tipus d’informació, cursos, aprenentatges, lliçons… tot el que volguem saber està al nostre abast, a través dels llibres, i sobretot a través de la gran tecnologia: Internet.
Tot allò que volguem saber es troba a la xarxa, i és tant senzill com voler aprendre el que ens dóna el poder d’interessar-nos per tot allò que no sabem.
Qui més en sap, és qui pensa que menys coneix.
