Doncs… punt i seguit no?

Doncs… punt i seguit no?

Bé ja hem acabat una valuosa etapa dins la nostra formació com a mestres. La veritat és que aquesta assignatura m’ha sorprès molt gratament. Ha superat extraordinàriament les meves expectatives.

La meva idea inicial sobre les noves tecnologies és francament pobre, i gràcies a aquesta assignatura he pogut conèixer i posar en pràctica les possibilitats que m’ofereix la tecnologia per a poder desenvolupament d’una manera molt més professional les meves futures tasques com a mestre.

He de dir, que aquest és el meu primer blog, i no és pas l’últim!!! M’ha agradat molt el concepte de poder informar a tothom a través d’un petit lloc a internet, i aquesta activitat m’ha generat inquietuds molt positives que ja tinc ganes de posar en pràctica dins la meva vida tant personal com professional.

D’altra banda, també he de reconèixer que no havia vist mai una Webquest (i em part em sento una mica prehistòrica…) però aquella activitat que varem fer sobre el Blues, a part de fer-me gaudir com nena amb sabates noves, em va obrir mil portes per a poder generar activitats didàctiques amb els meus futurs alumnes, i fer-los gaudir de l’aprenentatge tant com ho he fet jo.

A part de les meves tasques realitzades juntament amb en Marcos Alzaraz, el qual ha estat un company del que he après moltíssimes coses molt positives, també tinc l’honor haver pogut gaudir de les feines dels meus companys, les quals han pogut complementar la meva formació en tots els sentits.

La veritat és que ha estat una experiència molt constructiva, i sincerament no m’esperava pas que l’assignatura arribés a ensenyar-me tantes coses en només un quadrimestre.

Hem seguit tots un ritme de treball molt bo, i això és el que crec que ens ha permès de poder aprendre tantes coses.

He de reconèixer, que estava molt peix en el món de les tecnologies, i això m’ha fet pensar que quant més en saps… més saps que no en saps res. Així que sento una especial motivació per a seguir informant-me sobre les noves tecnologies tant a nivell professional, com a nivell personal.

Per aquest motiu poso un punt i seguit dins la meva formació a aquest nivell.

Us voldria agrair a tots la valuosa aportació formativa que heu introduït a la meva vida.

Ha estat un honor i un plaer compartir amb tots vosaltres aquesta assignatura, i espero que ens seguim veient a internet!!!!

Una abraçada a tots, i … punt i seguit!!!!

Xerrades d’altres grups cap als pares!

Altres Xerrades pels Pares

Bé la veritat és que no és que els pares no es podran queixar eh?.

Tenim un equip de professors altament qualificats i entregats a l’educació dels més menuts i això afavoreix a totes les famílies.

Si tots els pares fessin cas i es prenguessin seriosament tot el contingut de les exposicions que hem vist a classe sobre l’educació dels nens i els mitjans de comunicació, i les noves tecnologies, crec que les generacions que van pujant es trobarien en una altra situació més beneficiosa.

La veritat és que m’ha sorprès molt gratament l’alta qualitat dels continguts i presentacions que he vist de tots els meus companys, i me n’alegro molt que les escoles tinguin una cantera de mestres com els que he vist a la meva classe.

En particular, m’ha sorprès molt gratament la xerrada d’en Ferran i la Laia, els quals han tractat la relació que la societat infantil te avui dia amb els telèfons mòbils. És sorprenent com la canalla des de ben menuda, deixem que tinguin tantes dependències a la vegada, i la primera el telèfon mòbil. És veritat que aquest instrument tecnològic ajuda al control dels fills per part dels pares, però ningú ha dit que els control exhaustiu dels nens sigui positiu ni pels fills ni pels pares.

El més important no és controlar a les criatures, sinó saber-les educar de tal manera per que la confiança en ells sigui suficientment important com per no haver-los de controlar contínuament. És la tasca més laboriosa i complicada, però la més adient per aconseguir el desenvolupament global dels nostres nens.

El telèfon mòbil només fa que treure’ls autonomia i independència, ja que saben que tenen als seus pares en tot moment, i això els fa baixar la guàrdia de la seva vida.

M’ha agradat molt l’enfocament que han utilitzat per tractar aquest delicat tema dels nens amb els telèfons mòbils.

Altra presentació que m’ha agradat notablement, ha estat la del grup de la Carla Gordo i companyia, ja que han tractat l’anàlisi d’un programa en concret com és el K3, i tot el seu contingut, probablement l’únic educatiu i aprofitable pels nostres fills en l’actualitat.

El seu enfocament de cara a l’estudi dels programes i sèries escollits per la cadena ens ha donat no només la pura informació d’aquest canal, sinó les eines necessàries per a poder analitzar altres programacions d’altres canals des del punt de vista dels pares, així que trobo que ha estat una informació molt valuosa, formativa i productiva.

La veritat és que tots hem apurat molt en referència a l’educació dels nens, i crec que hem fet una gran feina vers els pares.

Continuem així!!!

Xerrada amb els Pares – La Televisió i l’educació. 8.01.08

LA TELEVISIÓ I L’EDUCACIÓ 

Una de les més grans problemàtiques que tenim avui dia amb l’educació de la nostra societat infantil és la forta influència que els més menuts tenen per part de la televisió.

Volem presentar als pares una petita informació general de com els educadors i mestres de l’escola veiem que s’ha de gestionar l’educació dels nostres fills a través de la televisió.

Bé com ja sabreu, la televisió s’està convertint en un petit enemic dels nostres fills. La programació que les cadenes televisives estan oferint durant els darrers anys està baixant de qualitat considerablement, i estem arribant a extrems francament preocupants degut al sorgiment de noves malalties en els nens: Ansietat, agressivitat, intolerància, hiperactivitat… són malalties psicològiques que s’estan expandint dins del nostre alumnat, i el de totes les escoles, degut entre d’altres motius, a l’excés de televisió que els nens consumeixen avui dia.

Juntament amb les organitzacions d’altres escoles, hem dut a terme estudis que han donat resultats alarmants, i és per aquest motiu que us ho volem comunicar per solucionar entre tots aquests problemes.

Les cadenes de televisió no són conscients, ni ho volen ser, del mal que generen en l’educació dels nostres fills. Ataquen a tots els telespectadors d’igual manera, adults i menors. Tot i sabent que els més petits són els més manipulables, no redueixen el màrketing agressiu sobre aquests.

L’excés de dibuixos animats, sèries infantils, pel·lícules… amb alts continguts de violència, agressivitat, sentit del consumisme, sentit de la competitivitat … entre d’altres característiques, estan influint molt negativament en el desenvolupament dels nostres fills, així que llencem una veu l’alarma perquè tots els pares sigueu conscients d’això per a poder recuperar el domini de l’educació dels nens, i poder gestionar el consum de televisió dels vostres fills.

Us oferim una presentació de Power Point on podreu trobar tota la informació molt més detallada per tal que pugueu consultar-la. En aquesta presentació trobareu links a planes web altament recomanables on podreu informar-vos de tots aquells dubtes que no hagin estat resolts, i també trobareu informació sobre els nostres contactes a l’escola, perquè pugueu contactar amb tots els professors dels vostres fill per a qualsevol cosa que l’educació dels petits necessitin.

 

Us hem preparat una Webquest per que pugueu gaudir-la amb els vostres fills durant un cap de setmana d’anàlisi a la televisió. Us proposem una activitat d’aprenentatge que us servirà tant a vosaltres com a pares com als vostres fills. Us convertireu tots en crítics televisius, i podreu compartit amb els nens la visió crítica de les programacions televisives i els seus continguts, arribant a conclusions francament productives.

Aquí teniu el link de la Webquest, i esperem que a part de ser formativa a nivell de continguts de la televisió, us apropi una miqueta més als vostres fills, i passeu tots junts una bona estona!!!!

 http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_izquierda_w.php?id_actividad=34946&id_pagina=1

Esperem haver pogut contribuir en l’increment de qualitat de la formació i educació dels vostres fills,i us recordem que seguim treballant i donant-ho tot per créixer amb ells en la seva etapa més important d’aprenentatge.

Adjuntem el tríptic que us hem facilitat a la xerrada per si de cas volguéssiu enviar-li a algun pare que creieu que necessita aquesta informació:

triptic-televisio.ppt

És un plaer, Gràcies!.

La Part Educativa dels Videojocs: Guitar Hero!

GUITAR HERO ® 

Aquest video és una mostra del videojoc Guitar Hero, el qual el trobem molt interessant en les seves vessants.

Guitar hero és un joc simulador de guitarra elèctrica el qual es mitjançant una guitarra especial pel joc s’ha d’anar tocant els botons del màstil de diferents colors, i rascant  la guitarra com si fos de veritat, per tal de realitzar les corresponents seqüències que surten en pantalla amb la finalitat de construir una cançó a la guitarra elèctrica.

Les cançons bàsicament són hits clàssics del Rock dels anys 70 i 80, incrementant així l’atracció del jugador el qual sense tenir nocions de tocar la guitarra real, pot arribar a fer un “High way to Hell” de ACDC virtual.  

El joc s’inicia amb la tria del teu personatge el qual el jugador pot perfilar segons les seves preferències. Un cop començat el joc, es presenta un nivell de presa de contacte amb l’instrument electrònic on el jugador aprèn a coordinar els dits de la ma esquerra amb els cinc botons del màstil, i els moviments rítmics de la ma dreta, en base a les indicacions de la pantalla. 

El personatge toca en diferents locals de la ciutat on està ambientat el joc. Conseqüentment comença tocant en locals petits de la zona, i a mida que passa de nivells, els bars es van convertint en sales més grans fins arribar a tocar a un Súper Estadi; això suposa uns ingressos econòmics importants on el jugador es pot a més a més comprar guitarres noves, amplificadors, pedals de distorsió… tot tipus de material per incrementar la qualitat dels seus directes i anar millorant.

Desmostració del que és el joc oferta per un nen de 8 anys.

Segons el que hem vist, podem extreure una sèrie de qualitats físiques i mentals necessàries per a desenvolupar el joc: 

1.- Interiorització visual 

2.- Coordinació visual – digital (colors).

3.- Coordinació ma esquerra – ma dreta.

4.- Sentit del ritme.

5.- Assimilació del so final de la seqüència tocada. 

Totes aquestes qualitats permeten desenvolupar el cortex pre-frontal del cervell i conseqüentment les habilitats visuals i físiques. Aquesta coordinació pot ajudar al creixement del nen a desenvolupar diferents tasques similars de la seva vida quotidiana d’una manera més fluida.

A part d’aquestes qualitats que són principalment de coordinació visual i psicomotricitat físiques, com hem comentat anteriorment, a mida que el jugador passa de nivells, va adquirint una sèrie de punts convertits en diners, assolint un status musical virtual. 

Aquesta part del joc fomenta el concepte real de la vida social concretada en l’entorn del músic de Rock, on el nen pot entendre el procés de desenvolupament dins d’una professió com és ser músic. En funció de la qualitat de la música que el nen reprodueix, anirà passant de nivell, de la mateixa manera que succeeix a la vida real. En funció del nombre d’hores i esforç que el nen inverteixi en qualsevol aspecte de la seva vida, li donarà una millora i domini d’aquella matèria la qual incrementarà la seva especialitat. 

En funció de l’evolució del personatge del joc, anirà incrementant els seus ingressos, que li permetran comprar un millor equip virtual, però a la vida real passa exactament el mateix, i el nen te l’oportunitat de poder entendre que la vida costa esforç per aconseguir diners per assolir els objectius.

En tots aquests conceptes és molt important la presència dels pares, els quals han de saber comunicar al nen tots els aspectes educatius del joc per tal que aquest sigui conscient. És clau el fet que els pares puguin compartir amb els fills el desenvolupament dels videojocs per oferir als nens una visió realista del joc amb el que s’està jugant. La part educativa dels jocs és la consciència dels mateixos fets educatius. Si el nen no relaciona els jocs amb la seva educació, el joc deixa de tenir bases educatives. D’aquí la importància de la participació conjunta entre adults i nens.